Agost

"Un traç molt fi va dibuixant una espiral que sembla flotar sobre un paisatge on s'intueix un camí emboscat. El traç en forma d'espiral es va repetint en moltes de les obres d'aquests anys. L'evolució –dels esdeveniments humans en general, de la vida i també de l’art– no l'he imaginada mai com una línia recta, sinó més aviat com la fina línia del quadre, que va avançant en cercles. Avançant i reculant, a vegades, per poder tornant a avançar. En el paisatge de fons, s'hi entreveu un camí que es perd en la boira, la llum és difusa i cel i terra es confonen. El color ha quedat reduït a una barreja de marrons i ocres, en un intent de prescindir de l'accessori per centrar l'atenció en el més essencial. Tanco els ulls i m'imagino com ho puc pintar. L’espiral de la vida suspesa momentàniament sobre un fons de paisatge. El paisatge és borrós, com somiat, i la línia, la línia de la vida, molt fràgil". Vicenç Viaplana