Opinió Quiral

Opinión Quiral 39.1: Diagnóstico genético
2018
El diagnòstic genètic té un gran potencial i s’espera que canviï la medicina del futur. Anticipar i prevenir malalties mitjançant la identificació d’alteracions genètiques i cromosòmiques pot transformar el paradigma de l’atenció en salut. Tanmateix, hi ha un debat sobre els seus límits ètics. En la primera Opinió Quiral sobre diagnòstic genètic hi participen experts en genètica com ara la doctora Anna Veiga (directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de l’Hospital Duran i Reynals), que va explicar els usos del diagnòstic genètic en la reproducció assistida. Va recalcar que en el cribratge genètic no es tracta de fer un diagnòstic, sinó de seleccionar donants amb unes característiques genètiques determinades que els facin compatibles amb les receptores per prevenir l’aparició de malalties. També hi va participar el doctor Luis Molinuevo (director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer de Barcelonaßeta Brain Research Center, de la Fundació Pasqual Maragall), que va insistir en la necessitat d’un canvi en la sanitat del futur, que s’hauria de centrar més en la prevenció i no tant en el tractament. En el debat hi van intervenir els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i la medicina. Es va indicar que el diagnòstic genètic permet conèixer les bases de malalties hereditàries, detectar portadors de mutacions i confirmar diagnòstics prenatals, neonatals i preimplantacionals, i, fins i tot, millorar la resposta a través de la farmacogenètica. Així mateix, es va recalcar que, malgrat que l’aplicació de la medicina genètica pot tenir un cost elevat i que els resultats seran visibles a llarg termini, invertir en prevenció sempre serà més eficient que no pas fer-ho en tractaments. Es va concloure que el diagnòstic genètic hauria d’estar a l’abast de tota la població, a través de la medicina pública, per fer que disminueixi el nombre de naixements amb problemes genètics. Descarregar

Opinión Quiral 38.2: El cambio social y la salud mental
2018
Són molts els factors que poden incidir en la salut mental, i els canvis socials en són un més a tenir en compte. La incorporació de la dona al mercat laboral, les poblacions immigrants o l’expansió de les noves tecnologies de la comunicació són només alguns d’aquests canvis, l’impacte dels quals moltes vegades no s’ha tingut present. Aquesta opinió Quiral compta amb la participació d’experts en salut mental, el doctor Adolf Tobeña (catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona) que va ser crític amb els plans de salut mentals i va recalcar que el més important és saber definir els problemes i aplicar-los mesures concretes, i la doctora Pilar Solanes (responsable del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona), que va explicar el motiu pel qual una ciutat ha de tenir un pla de salut mental, eina necessària per a articular les accions de tots els agents que intervenen en aquest camp, i va incidir en la necessitat de consensuar un pla a partir del diagnòstic d’una situació determinada i tenint en compte els recursos dels quals es disposa. Va declarar que el pla de salut mental “no es tracta d’una finalitat sinó d’un mitjà, amb mesures concretes que ajudin a afrontar problemes mesurables”. En l’encontre es van realitzar una sèrie d’intervencions entre ells i els diferents participants del debat, professionals de la medicina, periodistes especialitzats en comunicació mèdica i treballadors socials, que van posar sobre la taula els problemes amb què es troben i exposant el canvi que ha experimentat la societat en els últims anys amb l’increment del malestar de la població i les disfuncions mentals que això comporta. Es va insistir en la necessitat de millorar les formes de vida i protegir els drets i el bon tracte de les persones que tenen alguna disfunció en determinats moments de la seva vida ajudant-los a reincorporar-se a la societat. Descarregar

Opinión Quiral 38.1: Salud mental como factor de riesgo de otras enfermedades
2017
La salut mental és un dels principals reptes del nostre sistema sanitari. Les malalties mentals són alteracions de la conducta, de gran heterogeneïtat, que poden afectar l’autonomia de l’individu i han de rebre la mateixa consideració que les malalties orgàniques però amb un plantejament d’atenció multidisciplinària, transversal i integral. Aquesta Opinió Quiral compta amb la participació d’experts en salut mental, el doctor Lluís San (director de Salut Mental del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Barcelona) que va recalcar la necessitat de dignificar la salut mental i donar-li un tractament com el que es dispensa en qualsevol dels trastorns orgànics. Reconeixia que faltaven encara marcadors biològics suficients per al diagnòstic, i la doctora Cristina Molina Parrilla (directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) que va reconèixer que, per l’OMS, “no hi ha salut sense salut mental”. També va incidir que s’ha d’intentar integrar l’atenció tant de la salut física com de la mental. Les intervencions entre ells i els diferents actors del debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van treure a la llum la necessitat de la inserció laboral d’aquestes persones com un dels factors per a acabar amb l’estigmatització de la seva malaltia. També es va donar molta importància al paper dels “pacients externs” que, amb la seva visibilitat, ajuden altres malalts a apropar-se als centres sanitaris. S’haurà de potenciar el desenvolupament de nous models assistencials, crear grups de suport amb l’ajuda dels pacients experts formats i aconseguir que en el futur es tendeixi a desplaçar els tractaments de l’entorn hospitalari al comunitari i familiar. Descarregar

Opinión Quiral 37.2: Vacunas. Derechos y deberes del ciudadano responsable
2017
Viure en societat atorga al ciutadà una sèrie de drets individuals, però també li exigeix obligacions i deures pel bé del conjunt de la comunitat. Tots hem de disposar de seguretat sanitària i hem de contribuir a mantenir-la per a protegir la salut individual i col·lectiva. Els brots recents de malalties evitables han provocat un debat sobre la qüestió de l’obligatorietat i voluntarietat de les vacunes. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències d’experts en vacunes, el doctor Joan Guix Oliver (secretari de Salut Pública de Catalunya) que va recalcar la importància de l’impacte de les vacunes sobre la salut pública. Realitzant un aclariment entre les vacunes que només afecten l’individu i les que afecten també la immunitat comunitària, i del doctor Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria (cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) que va puntualitzar que les vacunes són una activitat bàsica de la salut de la població y de la relació contínua dels pediatres amb aquesta població. Les intervencions entre ells i els diferents actors presents en el debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van posar en relleu que els metges haurien de saber explicar a la comunitat que el risc de la malaltia és sempre superior al risc de la vacuna. També es van recalcar els drets que tenen els ciutadans a consentir o no la vacunació i els deures que, alhora, això implica com la solidaritat i contribuir al bé comú. Descarregar

Opinión Quiral 37.1: Vacunas. La evidencia frente a la no evidencia
2016
El cas del nen mort per diftèria a Olot o els brots de xarampió esdevinguts als Estats Units i Alemanya han posat de relleu l’existència d’un debat sobre la conveniència o no de les vacunes entre diferents sectors de la societat. A pesar que entre la comunitat científica el consens sobre la seva utilitat queda fora de qualsevol dubte, existeixen diversos aspectes sobre els quals cal fer matisos. D’aquesta forma la discussió es centra sobre la seva eficàcia i seguretat o sobre la correcta adequació dels calendaris de vacunació. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències d’experts en vacunes, el doctor Fernando A. Moraga-Llop (vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia), que va aportar dades sobre l’aplicació de les vacunes i l’eradicació d’algunes d’elles, i de la doctora Magda Campins (cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron), que va reflexionar sobre la repercussió que poden tenir les informacions no contrastades o poc rigoroses de professionals sanitaris. Les intervencions entre ells i els diferents actors presents en el debat, professionals de la medicina i periodistes especialitzats en comunicació mèdica, van posar de relleu la necessitat de la vacunació de la població en general. Es va debatre també el ressorgiment de grups antivacunes d’ideologies i interessos diversos, com a factor de risc en la reactivació d’infeccions que ja es donaven per eradicades. Descarregar

Opinión Quiral 36.2. Ébola. Enfermedades emergentes
2016
Tant l’OMS com els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA han identificat més de 100 malalties infeccioses que afecten l’ésser humà. Tenint en compte que en les dues últimes dècades s’han descobert més de 30 nous microorganismes, alguns dels quals mortals, i algunes malalties han ressorgit després de llargs períodes d’inactivitat que van fer que deixessin de ser considerades problemes de salut pública, presentant un creixement de la seva extensió geogràfica, la seva activitat epidèmica i/o la seva gravetat. Aquesta Opinió Quiral compta amb les experiències, en els seus respectius camps, de dos experts en epidemiologia, el doctor Andreu Segura (director de l’Àrea de Salut Pública de l’Institut d’Estudis de la Salut, IES) i de Jaume Ollé (president de la fundació ACTMON). Les seves intervencions van ser una reflexió sobre el que s’entén per malalties emergents, i l’alarmisme que poden generar els mitjans de comunicació entre la població, concloent que finalment és prioritari aconseguir el control de qualsevol epidèmia en el lloc on s’han originat. Les seves experiències i opinions, de gran valor mèdic i humanístic, van ser debatudes amb el gruo de periodistes científics i públic de l’àmbit mèdic sanitari presents a la ponència. Descarregar