Opinió Quiral

Opinión Quiral núm. 42.1: 600 días de pandemia
2021
La pandèmia de Covid-19 ha tingut greus conseqüències per a la salut pública, ha posat en relleu la manca de professionals i de recursos del sistema sanitari i ha provocat un important revés econòmic i social. No obstant això, també ha servit per demostrar que invertir en recerca ofereix grans resultats. Després de més de 600 dies de pandèmia, fem un balanç de tot el que ha succeït i reflexionem sobre els possibles escenaris de futur. El debat Opinió Quiral sobre Comunicació i Percepció de la Covid-19 va tenir lloc el passat 24 de novembre a la Fundació Vila Casas, en què a més a la introducció del president, Antoni Vila Casas, va donar la benvinguda als participants el patró, Miquel Vilardell. Els ponents experts en la matèria van ser Carmen Cabezas (secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya) i Antoni Trilla (cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Clínic de Barcelona). Carmen Cabezas va assenyalar que s'hauria de fer servir la paraula sindèmia per il·lustrar la situació que s'està produint, perquè afecta de manera desigual les persones segons el seu nivell socioeconòmic i els seus determinants socials i de salut. Antoni Trilla va destacar la importància de la vacunació i de la resta de mesures de prevenció per intentar reduir el risc de contagi (mascaretes, ventilació i distància) i evitar el retorn de restriccions severes. En el debat van intervenir tant els dos ponents com les periodistes especialitzades en comunicació mèdica, a més d'altres professionals de la comunicació i la medicina. Descarregar

Opinión Quiral 41.1: El sueño saludable, un nuevo agente de salud
2021
El coneixement científic de què disposem avui sobre 'per què dormim' i sobre 'què ocorre si el son no és de qualitat' és d'una importància vital. Fa només unes dècades, ni tal sols sospitàvem que l'expectativa de vida dels éssers humans estigués relacionada amb la manera com dormim en el transcurs dels anys. igualment, no érem conscients de l'estreta connexió entre els nostres hàbits de dormir i el càncer, les malalties metabòliques i les neurodegeneratives. Ara sabem de la importància de dormir bé per tal de mantenir un bon estat d'ànim i una bona qualitat de vida. A més, des de la ciència reconeixem el son com un determinant primari de salut. No obstant això, únicament un terç de la població considera que dorm bé i no pateix somnolència durant el dia. Descarregar

Opinión Quiral 40.2: Mujeres y salud: diferencias y desigualdades
2020
L'esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes, si bé la seva salut és pitjor i pateixen més en els darrers anys de vida. Els rols familiars i d'ocupació tenen una marcada influència en la salut, bo i generant trastorns crònics que s'estenen al llarg de la seva vida. A més, les diferències biològiques –factors genètics i fisiològics– entre dones i homes impliquen també diferències en les malalties que poden contraure, la corresponent resposta i la gravetat. Ser dona: un determinant de desigualtats socials en la salut? Malalties cardiovasculars en dones: què en sabem i què hi queda per fer. Descarregar

Opinión Quiral 40.1: Cáncer de mama y salud reproductiva en la mujer
2019
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones. El retard en l'edat de l'embaràs està provocant que cada vegada més es produeixin més casos diagnosticats en dones que no han tingut cap infant. Com es pot compatibilitzar, per tant, el tractament del càncer amb el desig de tenir descendència? Els avenços dels darrers anys permeten oferir moltes solucions en aquest sentit. En el Debat Opinió Quiral sobre Càncer de mama i salut reproductiva en la dona que va tenir lloc el passat 22 de novembre van participar diversos experts en genètica i oncologia: el doctor Miquel Gil (cap d'assistència dels serveis d'Oncologia Mèdica i gestor del coneixement de la Unitat Funcional d'Atenció Oncològica de l'Institut Català d'Oncologia) i Pedro N. Barri (director del Departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció-Salut de la Dona de l'Hospital Universitari Dexeus). Miquel Gil va posar l'accent en els avenços aconseguits en la millora de la supervivència del càncer de mama, si bé va afirmar que en el cas de dones joves, una de les preocupacions ha de ser la de preservar-ne la fertilitat. És molt important, per tant, que, abans de començar amb els tractament, l'especialista en oncologia pregunti a aquestes dones de menys de quaranta anys si desitjaran o no de tenir fills en el futur. També va remarcar que el fet de quedar-se embarassada després d'un càncer no augmenta el risc de recidiva ni implica cap perill en la formació del nadó. L'especialista en reproducció assistida i salut de la dona, Pedro N. Barri, va coincidir en la circumstància que la tendència actual d'endarrerir cada vegada més la maternitat es relaciona amb un risc més gran de càncer ginecològic, i més concretament en el mama, a causa que la dona no compta amb la protecció que suposa l'embaràs, el part i la lactància. Va assenyalar que resulta imprescindible explicar-li a la pacient que existeixen estratègies per preservar la seva fertilitat i de quina manera millorar les possibilitats de descendència futura. Això, a més a més, té un efecte beneficiós sobre la manera en què la dona s'enfronta al càncer, ja que reforça a idea que sobreviuran a la malaltia. Van intervenir en el debat tant els dos ponents com periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medecina. Es va remarcar el fet que fins a un 50% dels oncòlegs no informen de les possibilitats de preservar la fertilitat a les seves pacients joves, la qual cosa fa necessari realitzar enquestes a les pacients i publicar-les per tal de tenir dades nacionals, i també millorar la formació dels professionals en aquesta matèria. Així mateix es va recalcar que les evidències que hi ha insisteixen en què el risc de recidiva de càncer és el mateix en aquelles pacients que tenen un embaràs després de finalitzar el tractament que aquelles que no tenen més infants, i també que els tractaments de fertilitat no incrementen el risc de tumors ginecològics. Per concloure, es va assenyalar que la Sanitat catalana ha d'aspirar a desenvolupar un programa transversal, amb una xarxa de centres especialitzats interconnectats, amb informació i actuació compartides que assegurin un accés equitatiu a les persones usuàries del sistema. Descarregar

Opinión Quiral 39.2: Terapia génica
2019
Els avenços en l'edició de l'ADN han provocat que les teràpies gèniques hagin deixat de ser una possibilitat per esdevenir una realitat incipient que es va introduint en el tractament de determinades malalties. Malgrat això, encara hi ha controvèrsia sobre quins han de ser els límits de la seva aplicació. L'objectiu és aconseguir una aplicació transparent, segura i prudent que garanteixi els principis d'autodeterminació i de beneficència o maleficència. En el debat d'aquesta segona Opinió Quiral sobre Teràpia gènica han participat experts en genètica, com el doctor Eduardo Fidel Tizzano (cap de Medicina Genètica de Vall d’Hebron Institut de Recerca - VHIR), que va explicar a les persones participants de quina manera en els darrers anys s'ha vist una translació de la teràpia gènica des de l'etapa experimental vers la pràctica clínica. Tot i els reptes, es va mostrar optimista per les possibilitats de futur que s'obren gràcies a aquestes noves tècniques. També hi va intervenir Núria Terribas (directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas), que va posar en relleu de quina manera la bioètica intenta donar resposta als dubtes que sorgeixen de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies. S'hi va referir especialment a les actuacions sobre l'ADN per tal d'obtenir millores qualitatives sense una aplicació terapèutica, la qual cosa suposa una línia vermella que ningú hauria d'ultrapassar. Van participar en el debat els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medicina. S'hi va qüestionar l'efectivitat d'organismes com el Comitè de Bioètica d'Espanya o el Comitè de Fecundació Assistida. Si bé es va valorar positivament l'avenç del cos científic en l'obtenció de resultats, es va remarcar la manca de referents ètics que guiïn les recerques. També s'hi va exposar un projecte sobre neuromillores i es va parlar sobre com la població en general participava en el debat ètic i hi aportava el seu criteri. Hi va haver, a continuació, la intervenció d'altres metges assistents, que van apuntar la possibilitat de combinar les teràpies gèniques amb cèl·lules mare i immunoteràpia per tal de seguir avançant en la recerca. A banda de l'aspecte científic, es va ponderar la possibilitat d'accés a aquestes teràpies per part de la població general i l'estalvi que suposaria per al sistema sanitari el poder evitar tractaments de llarga durada i cost elevat. Finalment, es va posar de manifest que cal una especialitat sanitària en genètica a Espanya, la qual garanteixi uns professionals que facin de filtre a l'hora de transmetre als pacients la informació més rellevant perquè puguin prendre una decisió ben assessorada. Descarregar

Opinión Quiral 39.1: Diagnóstico genético
2018
El diagnòstic genètic té un gran potencial i s’espera que canviï la medicina del futur. Anticipar i prevenir malalties mitjançant la identificació d’alteracions genètiques i cromosòmiques pot transformar el paradigma de l’atenció en salut. Tanmateix, hi ha un debat sobre els seus límits ètics. En la primera Opinió Quiral sobre diagnòstic genètic hi participen experts en genètica com ara la doctora Anna Veiga (directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de l’Hospital Duran i Reynals), que va explicar els usos del diagnòstic genètic en la reproducció assistida. Va recalcar que en el cribratge genètic no es tracta de fer un diagnòstic, sinó de seleccionar donants amb unes característiques genètiques determinades que els facin compatibles amb les receptores per prevenir l’aparició de malalties. També hi va participar el doctor Luis Molinuevo (director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer de Barcelonaßeta Brain Research Center, de la Fundació Pasqual Maragall), que va insistir en la necessitat d’un canvi en la sanitat del futur, que s’hauria de centrar més en la prevenció i no tant en el tractament. En el debat hi van intervenir els dos ponents, les periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i la medicina. Es va indicar que el diagnòstic genètic permet conèixer les bases de malalties hereditàries, detectar portadors de mutacions i confirmar diagnòstics prenatals, neonatals i preimplantacionals, i, fins i tot, millorar la resposta a través de la farmacogenètica. Així mateix, es va recalcar que, malgrat que l’aplicació de la medicina genètica pot tenir un cost elevat i que els resultats seran visibles a llarg termini, invertir en prevenció sempre serà més eficient que no pas fer-ho en tractaments. Es va concloure que el diagnòstic genètic hauria d’estar a l’abast de tota la població, a través de la medicina pública, per fer que disminueixi el nombre de naixements amb problemes genètics. Descarregar