Opinió Quiral

Opinión Quiral núm. 43.1: La Covid-19 persistent: un greu problema de salut
2023
La Covid-19 persistent s’ha convertit en un greu problema de salut. Es calcula que un de cada vuit pacients que han patit la malaltia presenta símptomes després d’haver passat la fase aguda d’infecció. Aquests símptomes són molt diversos i distints entre pacients, la qual cosa en dificulta tant el diagnòstic com el posterior tractament, i això fa que encara hi ha molts interrogants sense resposta. El debat Opinión Quiral La Covid-19 persistent: un greu problema de salut va tenir lloc el passat 22 de març a la Fundació Vila Casas. El seu president, Antoni Vila Casas, i la patrona Montserrat Viladomiu, hi van donar la benvinguda. En aquesta ocasió, els ponents foren Lourdes Mateu (coordinadora de la Unitat de Covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol) i Antoni Calvo (director de la Fundació Galatea). Lourdes Mateu va remarcar que no va ser fins a l’octubre del 2021 que l’OMS definí què era la condició de postcovid, en la qual es va confirmar que, després d’una infecció aguda, els pacients mantenien els símptomes més enllà dels dos mesos. Aquesta condició afecta entre un 10 i 15% dels pacients infectades, que vol dir que més de 60 milions de persones arreu del món poden patir-la. Els símptomes, més de 200, són molt diversos segons les fisiopatologies de cada pacient. L’evolució de la malaltia és incerta i, de tots els pacients tractats, tan sols un 7% se n’ha recuperat, mentre que la resta s’ha adaptat als símptomes. També va destacar que ha de ser l’Atenció Primària que es faci càrrec d’aquests pacients, a partir d’uns protocols estandarditzats. Va assenyalar la importància de l’autonomia d’aquests pacients per portar un diari dels seus símptomes i rebre consells de rehabilitació. Antoni Calvo va indicar que els professionals sanitaris han estat un dels col·lectius més afectats en el decurs de la pandèmia i apuntà la necessitat d’entendre que cos i ment no estan separats. Va insistir en el fet que els pacients de Covid persistent necessiten ser atesos a les xarxes de salut mental, si bé troben problemes per fer-ho, la qual cosa fa palesa la necessitat de revisar el sistema sanitari, i va assenyalar el repte d’enfrontar aquests canvis per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania. L’impacte emocional de la pandèmia sobre els professionals de la sanitat fou devastador i encara n’hi ha molts que en pateixen seqüeles psicològiques, això vol dir que no ens podem permetre tenir professionals malats amb les actuals necessitats del sistema sanitari. ISSN [Internet]: 2013-4878 Descarregar

Opinión Quiral núm. 42.2: La sexta ola: desde la epidemiología y desde las UCI
2022
Algunes de les variants del SARS-CoV-2, degudes als processos de mutació propis d'un virus estès arreu del món durant més de dos anys, han suposat notables dificultats en el control de la pandèmia. El cas més recent, el de l'òmicron, va provocar una sisena onada amb un nombre de casos de Covid-19 sense precedents. El debat Opinió Quiral La sisena onada: des de l'epidemiologia i des de les UCI va tenir lloc el 23 de març a la Fundació Vila Casas, en què el president, Antoni Vila Casas, i el patró, Miquel Vilardell, donaren la benvinguda als participants. Els ponents experts en la matèria van ser la Dra. Magda Campins (cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia i del Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca-VHIR) i el Dr. Pere Domingo (coordinador d'Hospitalització Covid a l'Hospital Sant Pau de Barcelona). Dra. Magda Campins va explicar que la sisena onada ha estat la més intensa en nombre de casos, però no en hospitalitzacions ni mortalitat, i va recordar les característiques de la variant òmicron: major transmissibilitat i escapament a la immunitat natural i vacunal en comparació amb les variants prèvies, així com disminució de l'efectivitat dels antivirals, sense un increment de la gravetat de la infecció. A més, va exposar l'escenari de futur més previsible, en el qual la malaltia serà lleu per a la major part de les persones, però amb un fort impacte en vulnerables i no vacunades. Va assenyalar la necessitat de millorar el sistema de vigilància, fomentar la vacunació amb dosis de record i reforçar la comunicació sobre la conveniència de l'ús de les mascaretes per protegir la població vulnerable. Dr. Pere Domingo va destacar la gran fita que ha suposat el desenvolupament de les vacunes i ara es disposa de fins a tres fàrmacs antivirals i anticossos monoclonals per tractar els pacients més vulnerables. Va acabar remarcant dos reptes importants: els pacients immunodeprimits i la població infantil, ambdós amb baixa immunitat, com a medi de cultiu per a noves variants i per a soques que sorgeixin dels reservoris animals del virus. Finalment, es va destacar la necessitat de reforçar els sistemes de control, integrar sistemes d'informació, fomentar la vacunació, valorar una quarta dosi enfront de noves variants i continuar la recerca de tractaments. Descarregar

Opinión Quiral núm. 42.1: 600 días de pandemia
2021
La pandèmia de Covid-19 ha tingut greus conseqüències per a la salut pública, ha posat en relleu la manca de professionals i de recursos del sistema sanitari i ha provocat un important revés econòmic i social. No obstant això, també ha servit per demostrar que invertir en recerca ofereix grans resultats. Després de més de 600 dies de pandèmia, fem un balanç de tot el que ha succeït i reflexionem sobre els possibles escenaris de futur. El debat Opinió Quiral sobre Comunicació i Percepció de la Covid-19 va tenir lloc el passat 24 de novembre a la Fundació Vila Casas, en què a més a la introducció del president, Antoni Vila Casas, va donar la benvinguda als participants el patró, Miquel Vilardell. Els ponents experts en la matèria van ser Carmen Cabezas (secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya) i Antoni Trilla (cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiològica de l'Hospital Clínic de Barcelona). Carmen Cabezas va assenyalar que s'hauria de fer servir la paraula sindèmia per il·lustrar la situació que s'està produint, perquè afecta de manera desigual les persones segons el seu nivell socioeconòmic i els seus determinants socials i de salut. Antoni Trilla va destacar la importància de la vacunació i de la resta de mesures de prevenció per intentar reduir el risc de contagi (mascaretes, ventilació i distància) i evitar el retorn de restriccions severes. En el debat van intervenir tant els dos ponents com les periodistes especialitzades en comunicació mèdica, a més d'altres professionals de la comunicació i la medicina. Descarregar

Opinión Quiral 41.1: El sueño saludable, un nuevo agente de salud
2021
El coneixement científic de què disposem avui sobre 'per què dormim' i sobre 'què ocorre si el son no és de qualitat' és d'una importància vital. Fa només unes dècades, ni tal sols sospitàvem que l'expectativa de vida dels éssers humans estigués relacionada amb la manera com dormim en el transcurs dels anys. igualment, no érem conscients de l'estreta connexió entre els nostres hàbits de dormir i el càncer, les malalties metabòliques i les neurodegeneratives. Ara sabem de la importància de dormir bé per tal de mantenir un bon estat d'ànim i una bona qualitat de vida. A més, des de la ciència reconeixem el son com un determinant primari de salut. No obstant això, únicament un terç de la població considera que dorm bé i no pateix somnolència durant el dia. Descarregar

Opinión Quiral 40.2: Mujeres y salud: diferencias y desigualdades
2020
L'esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes, si bé la seva salut és pitjor i pateixen més en els darrers anys de vida. Els rols familiars i d'ocupació tenen una marcada influència en la salut, bo i generant trastorns crònics que s'estenen al llarg de la seva vida. A més, les diferències biològiques –factors genètics i fisiològics– entre dones i homes impliquen també diferències en les malalties que poden contraure, la corresponent resposta i la gravetat. Ser dona: un determinant de desigualtats socials en la salut? Malalties cardiovasculars en dones: què en sabem i què hi queda per fer. Descarregar

Opinión Quiral 40.1: Cáncer de mama y salud reproductiva en la mujer
2019
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones. El retard en l'edat de l'embaràs està provocant que cada vegada més es produeixin més casos diagnosticats en dones que no han tingut cap infant. Com es pot compatibilitzar, per tant, el tractament del càncer amb el desig de tenir descendència? Els avenços dels darrers anys permeten oferir moltes solucions en aquest sentit. En el Debat Opinió Quiral sobre Càncer de mama i salut reproductiva en la dona que va tenir lloc el passat 22 de novembre van participar diversos experts en genètica i oncologia: el doctor Miquel Gil (cap d'assistència dels serveis d'Oncologia Mèdica i gestor del coneixement de la Unitat Funcional d'Atenció Oncològica de l'Institut Català d'Oncologia) i Pedro N. Barri (director del Departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció-Salut de la Dona de l'Hospital Universitari Dexeus). Miquel Gil va posar l'accent en els avenços aconseguits en la millora de la supervivència del càncer de mama, si bé va afirmar que en el cas de dones joves, una de les preocupacions ha de ser la de preservar-ne la fertilitat. És molt important, per tant, que, abans de començar amb els tractament, l'especialista en oncologia pregunti a aquestes dones de menys de quaranta anys si desitjaran o no de tenir fills en el futur. També va remarcar que el fet de quedar-se embarassada després d'un càncer no augmenta el risc de recidiva ni implica cap perill en la formació del nadó. L'especialista en reproducció assistida i salut de la dona, Pedro N. Barri, va coincidir en la circumstància que la tendència actual d'endarrerir cada vegada més la maternitat es relaciona amb un risc més gran de càncer ginecològic, i més concretament en el mama, a causa que la dona no compta amb la protecció que suposa l'embaràs, el part i la lactància. Va assenyalar que resulta imprescindible explicar-li a la pacient que existeixen estratègies per preservar la seva fertilitat i de quina manera millorar les possibilitats de descendència futura. Això, a més a més, té un efecte beneficiós sobre la manera en què la dona s'enfronta al càncer, ja que reforça a idea que sobreviuran a la malaltia. Van intervenir en el debat tant els dos ponents com periodistes especialitzades en comunicació mèdica i altres professionals de la comunicació i de la medecina. Es va remarcar el fet que fins a un 50% dels oncòlegs no informen de les possibilitats de preservar la fertilitat a les seves pacients joves, la qual cosa fa necessari realitzar enquestes a les pacients i publicar-les per tal de tenir dades nacionals, i també millorar la formació dels professionals en aquesta matèria. Així mateix es va recalcar que les evidències que hi ha insisteixen en què el risc de recidiva de càncer és el mateix en aquelles pacients que tenen un embaràs després de finalitzar el tractament que aquelles que no tenen més infants, i també que els tractaments de fertilitat no incrementen el risc de tumors ginecològics. Per concloure, es va assenyalar que la Sanitat catalana ha d'aspirar a desenvolupar un programa transversal, amb una xarxa de centres especialitzats interconnectats, amb informació i actuació compartides que assegurin un accés equitatiu a les persones usuàries del sistema. Descarregar