Xavier Ristol

Sabadell, Barcelona, 1978

El treball d’aquest jove pintor aprofundeix en l’aspecte psicològic de l’ésser humà, com a pèrdua d’identitat que prova de sobreviure dins d’una societat enfollida i exempta de valors. S’inspira en la realitat quotidiana i construeix escenes que impregna d’onirisme, on l’horror vacui o els personatges fantasmagòrics deambulen per les teles. Els seus coneixements cinematogràfics s’entreveuen amb l’ús de la seqüència i la imatge estreta que extreu de la cultura fotogràfica, per així aproximar-se a una realitat més verídica i directa.