Barcelona, 1946
Els inicis escultòrics de Susana Solano els hem de situar en l’escultura minimalista, tot i que l’artista s’allunya de l’autoreferencialitat pròpia d’aquest moviment, per remetre’s a un món més poètic i personal.
Premi Nacional d‘Arts Plàstiques, l’any 1988, durant la dècada dels noranta s’aprecia un canvi substancial en el seu treball que sota una aparença hermètica evoluciona cap a formes orgàniques sensuals i introdueix noves disciplines artístiques com ara la fotografia el vídeo o la instal·lació.
