Sergio Calleja, bàsicament fa ús de la tècnica acrílica sobre un suport de teles de lli. Des d’un estil fortament influït per Ringo de Julian, evoluciona cap al monocromatisme (blanc-negre-gris) com a resultat de l’observació de les obres de Franz Kline o les fotografies de Bernd i Hilla Becher. Estructures arquitectòniques i industrials atorguen a les seves composicions un caràcter dinàmic i colossal que fricciona l’àmbit cientificotècnic, ja que condueix l’espectador a reflexionar sobre la forma, l’analogia, l’estructura bàsica d’un sistema que arrenca de l’anonimat, la solitud, com qui observa un conjunt d’elements sense esguardar vertaders canvis.