Com a resultat d’una síntesi de tendències i estils influïts per les primeres avantguardes, el surrealisme, la metafísica, la filosofia i la literatura, el llenguatge de Sergi Cambrils revela un gran domini del dibuix i de la tècnica mixta. Escenes oníriques, fantàstiques, amb un alt component de contradicció i ambigüitat en què l’espectador troba un conjunt de referències; aclucades d’ull que ens conviden a somiar i a navegar en un món poètic i alhora colpidor, contigu al que ens mostrava Lewis Carroll. Tanmateix, l’equilibri entre extrems no és estàtic ni perenne, sinó que unes vegades s’inclina cap allò commovedor o obscur i d’altres magnetitza amb força la mirada de l’espectador.