En els anys vuitanta va iniciar-se en el camp de la fotografia de manera autodidacta. És per mitjà de les seves imatges que ofereix a l’espectador la possibilitat de descobrir la vida quotidiana i més íntima de l’ésser humà amb escenes de fantasia eròtica. Analitza el pas del temps i la memòria com a reflex de l’ànima. Alhora, retrata els “no-llocs” fora d’un espai i d’un temps, entre una realitat i un onirisme. En definitiva, uns espais estranys i fantasmagòrics on el silenci i el misticisme enterboleixen les formes físiques i on la nostra memòria es perd en un espai espiritual.