Des d’una embrionària figuració, Salvador Juanpere s’endinsa en una etapa de recerca estètica i de recuperació de les formes primigènies. La simbiosi establerta entre el món natural i el d’artifici, a través de materials extrets de la natura o bé industrials (vidre o acer), desemboca en la dècada dels noranta, en un treball circumscrit en la ciència i el pensament. Atorga tridimensionalitat a eines i receptacles, vectors d’un tractament fonamentat en la reflexió sobre el procés de creació artística.