Se’l considera el creador amb paper més important i original del nostre país. A partir de l’experimentació amb la fibra de cel·lulosa i el paper, Alibau va crear la seva pròpia tècnica de creació: aplicava capes de cel·lulosa dins l’aigua de manera que, tot i que amb un procés controlat, comptava amb la complicitat dels capricis del balanceig de l’aigua. Aquesta exploració dels mitjans i materials no responia estrictament a una inquietud estètica o formal sinó a una poètica de la matèria i les seves pròpies dinàmiques. Les dues temàtiques que interessaven Alibau eren la natura i les matemàtiques, fins al punt que va arribar a crear el concepte de matemàrtica, que uneix la ciència i la intuïció. Cal destacar també les seves escultures per a l’espai públic, a les quals va dedicar els darrers anys de la seva vida.