Des de ben jove, la seva inquietud pel llenguatge plàstic el va portar a aprendre la tècnica del dibuix, un coneixement que va ampliar poc temps després amb estudis sobre pintura a l’aquarel·la i tècniques de gravat. Va ser gràcies a aquest primer contacte amb la tècnica del gravat que va desenvolupar una important curiositat vers els materials, i més concretament els metalls i el ferro. Aquest va ser el moment en què va passar de les dues a les tres dimensions i es va interessar per l’espai, el buit i el concepte del no-res. Va estudiar Arquitectura, un fet que va consolidar els seus coneixements sobre els materials i les estructures que habiten l’espai, així com també la proporció i l’escala humana. Les seves escultures són fruit, doncs, d’aquesta trajectòria: el domini de la línia i els materials li permet crear estructures que interactuen amb l’espai, dibuixant buits i jugant amb els punts de vista de l’espectador.