Des d’una trajectòria marcada per la influència del simbolisme abstracte deriva cap a un corrent més figuratiu. Els referents a la pintura clàssica del Renaixement, la constant recerca de l’equilibri compositiu i l’elevat contingut simbòlic de les seves teles esdevenen el fil conductor del seu procés creatiu. A través de l’ésser humà, l’artista cerca la perfecció i l’harmonia del seu món interior. Present i passat es fonen en una dimensió temporal, on el color i la geometria s’evidencia en uns rostres portadors d’una història, d’uns desitjos i d’unes emocions, doncs, home i natura esdevenen una amalgama indivisible.