Arrenca del paisatge, d’atmosferes que amb un llenguatge espacial, gestual i sígnic li serveixen per projectar estats interiors íntims, evocadors de totes aquelles sensacions percebudes davant la natura. Pintura que es compon de realitats i d’intuïcions, forma i expressió, raó i passió i d’un equilibri entre matèria i esperit. Fa ús del grattage i del dripping, recursos tècnics propis de l’informalisme i de l’expressionisme abstracte, així com també de veladures superposades. Sota una paleta de colors mediterranis esborra els límits entre la figuració i l’abstracció, entre la realitat i la fantasia per dialogar en un espai fronterer on les dicotomies conviuen en harmonia. Guardonada amb el Premi Sant Jordi, l’any 1979.
