Sant Cugat del Vallès, Barcelona, 1946
L’escultura de Pep Codó és un reconeixement a les formes de la natura, als processos de transformació i, per tant, a la petjada del temps en el nostre relleu natural i social.
A través d’un estudi conscient del material petri, examina el seu nucli sensitiu per tal de donar volum a un cos que podem entendre en origen com a amorf, i en cerca cop a cop la simbologia i significat reals, quina és en definitiva la forma escultòrica d’aquella pedra, dotant de vida allò que se’ns suggeria totalment inert. D’aquesta manera, el resultat final mostra en si tot el procés evolutiu de la peça, des de la conceptualització fins a l’últim toc.