Barcelona, 1971
Fotògraf i arquitecte, Pau Guerrero ha fusionat ambdues professions per tal d’especialitzar-se en la fotografia d’arquitectura. La seva noció de l’espai el condueix a immortalitzar grans construccions que, tant des de l’interior com des de l’exterior, no deixen de ser sinó part de l’essència de la nostra història social i natural. Escollint llocs habitats i incloent un enfocament dramatitzat de la profunditat que parteix l’escenari de manera totalment simètrica, Guerrero aconsegueix apropar-nos a l’efecte de monumentalització de tota gran obra arquitectònica i posa en relleu la capacitat de l’arquitecte per calcular i imaginar nous indrets.
Aquesta percepció de la simetria també s’aprecia en obres més orgàniques, essencialment relacionades amb la natura i els components arquitectònics que d’aquesta en sorgeixen i amb la qual crea construccions visuals o bé retrata de manera abrupta i originària com en el projecte Diàleg sobre la caiguda de l’aigua on, mitjançant la immediatesa del broll d’aigua de la font, relata una altra història de transformació i d’origen de la construcció i de la destrucció, elements contraris però indissociables a l’hora d’entendre la base de qualsevol civilització.