Burgos, 1947
La seva obra flueix des de la dècada dels setanta com un corrent ampli que abasta les qüestions físiques i espirituals de la condició humana.
L’artista treballa l’existencialisme inherent a tot home i que concentra en la figura de la dona on es planteja de forma reiterada la situació del Jo, dels seus “instints” de supervivència i de la individualitat. Dins d’un món on la humanitat és manipulada i estandarditzada pels seus avenços científics i tecnològics, el seu art és un manifest de la fissura entre cos i ànima, visibilitat i invisibilitat, món sensible i món artificial.