Després d’un període inicial influït per les primeres avantguardes, els paisatges i la natura esdevenen una simfonia de lirisme i delicadesa. El gran domini tècnic batega en la subtilesa dels matisos i les veladures majestuoses que trasllueixen el camí iniciat per l’artista barroc Caravaggio. Les fruites en descomposició són un símbol inequívoc que el tempus fugit i de la transitorietat escorredissa de la vida, alhora que l’absència de la figura humana i l’enquadrament dels seus paisatges s’associen a la temàtica d’unes natures mortes inserides en una atmosfera etèria i poètica.