Les formes abstractes i d’expressivitat cromàtica que dansen en les teles reflecteixen l’embriagat existencialisme de les contradiccions humanes. Sota el principi de Maurice Denis, en què un quadre és una superfície plana coberta de tonalitats disposades dins d’un cert ordre, l’artista ens endinsa cap al profund univers on el pensament fluctua entre ritmes, símbols, contrastos i elements heterogenis que es metamorfosegen i s’amunteguen per a acabar construint un intrínsec microcosmos traduït en colors.