Barcelona, 1974
Pintura objectiva, escultura i fotografia s’entrellacen amb harmonia i delicadesa. Oriol Teixidor genera una autèntica poesia visual, en la que les accions més banals i quotidianes són l’expressió de l’enderroc de les fronteres entre les múltiples disciplines artístiques.
Fa ús de la metàfora visual del silenci que arrossega l’espectador cap a un món immaterial, místic i sensible, habitat pel record i la memòria.
Uneix-te al nostre 
