Llenguatge urbà i innovador, expressió d’una única bellesa transparent i alhora incerta. Reprenent la tècnica del treball del vidre, l’artista convida l’espectador a indagar i submergir-se en la pròpia existència de l’ésser humà. A través del seu treball, teoritza en idees com ara la fragilitat de l’home, el pas del temps, l’angoixa..., escultures sospeses en el buit, còdex tipogràfics que són reflex d’una societat trastornada, i estructures simètriques de vidre i metall que constaten la dicotomia entre vida i mort, perpetuïtat i caducitat.