Les teles de Marta Lafuente dialoguen entre la figuració i l’abstracció alhora que exhalen bellesa i lirisme. Fragments on les figures humanes o els edificis conviuen en harmonia amb vastes masses de pigments, rugositats i tot tipus de materials. Retrata marines, ciutats i cels que es desdoblen en reflectir-se en l’aigua..., emplaçaments i personatges que emfatitzen la dualitat entre la part i el tot. Per mitjà d’un llenguatge plàstic que s’escola entre les fissures del romanticisme i del materialisme figuratiu, usa la tècnica a l’oli i la pols de marbre per tal d’irisar la llum, les ombres, els colors i les formes.