Artista multidisciplinari que estableix una connexió entre l’element adquirit de la terra i la seva transformació com a resultat d’una manipulació. El material ha de posseir quelcom d’ancestral, de tectònic, fent al·lusió al temps: coure, plom, pedra i fòssils. La fragilitat de l’existència, el temps fugisser, la vida i la mort, són constant en la seva obra. Allò que és pictòric i el que no ho és es troba sota el mateix concepte, per mitjà d’ objectes quotidians que assimilen una nova funcionalitat de caire estètic. S’identifica com a fill de l’art pobre, de Luciano Fabro, de Merz o Kounellis, i fins i tot de Tàpies.
Uneix-te al nostre 
