Manuel Fontanals, de pare ebenista i deixeble de Puig i Cadafalch, desenvolupà la vida professional al voltant de les Arts Aplicades, i, sobretot, de l’escenografia, treballant sota el guiatge de Federico García Lorca i Margarida Xirgu, entre d’altres. Amb l’arribada de la Guerra Civil s’exilià a Buenos Aires i més endavant a Ciutat de Mèxic, on restà fins que va morir i on aconseguí el zenit de la seva carrera professional treballant, amb reconeguts honors, pel teatre i el cinema i duent a terme decoracions d’interiors per a botigues i hotels de luxe, i de cases de gent adinerada. L’estètica dels seus treballs és potencialment modernista donant rellevància a la corba i denotant influències de l’expressionisme i el fauvisme en el tractament del color, tot i que, amb l’emergència de les noves avantguardes, anà ajustant el seu estil tenyint els decorats de modernitat contemporània, on la llum esdevingué amb el temps el factor protagonista de les seves creacions.