La seva fotografia parteix de la tradició narrativa de Duane Michals i d’altres, així com d’una gran varietat de corrents pictòrics, com per exemple el tenebrisme de Caravaggio, el surrealisme de Magritte o l’escola holandesa de pintura, per a citar-ne només alguns. És una fotògrafa versàtil a qui l’atrauen molts gèneres i formats: des de naturaleses mortes fins a retrats, passant per faules amb animals, fotografia documental o fotografia d’arquitectura i interiors. Malgrat aquesta diversitat, el seu estil és reconeixible i es caracteritza per la voluntat d’explicar històries que, sovint, transiten en la línia fina que separa la realitat de la ficció.