Dins dels seus projectes no interessa l’inici o el final, sinó l’interval. Un cop analitzada la imatge fixa o en moviment, pretén descobrir-nos cóm construïm les nostres vides en un triangle composat d’allò real, fictici i el criteri o distància, que un cop interpretades dotem de sentit. En la dicotomia realitat-falsetat és on escindeix i congela l’acció en el temps, per així, mitjançant la reiteració, transmutar el seu significat metafòric. Preserva una estètica que custodia la imatge i les formes en delicades relacions entre el fons i la figura, si és necessari, en diferents pantalles de projecció que ens ajuden a veure més enllà d’elles mateixes. La seva obra s’exposa internacionalment en diferents sales d’institucions públiques i privades.