Escultures que van des de la figuració a l’abstracció; de la síntesi absoluta, sorgida en la discreció de la línia, a les formes de corpòria densitat; l’obra de Lluís Blanc respon a la introspecció i l’evolució d’un artista interessat a donar veu a la matèria i preocupat per la combinació de certs materials que s’expressen amb vida pròpia. Versatilitat de llenguatges, textures matèriques poroses, superfícies llises i encaixos o acoblaments petris, com a fragments modelats de la natura, de la realitat, que ell converteix en petits bocinets de l’ànima universal que fluctuen dins del seu discurs. Estampes esquinçades de la casualitat momentània, instants dotats d’un moviment inacabat, infinit... non finito miquelangelesc que impregna algunes de les seves obres.