Estilitzades escultures que sota una aparença abstracta fan al•lusió al nostre temps. La fredor del ferro i la contorsió de certs materials inflexibles contraresten la desfiguració d’estructures obertes que s’entrellacen, es fonen i trepen amb força per tal d’erigir vertaders tòtems en honor a la tècnica ancestral de la forja. Subtilesa, sensualitat i ductilitat atorguen melodia i confereixen un equilibri poètic que conviu dins d’una carcassa de caos i voràgine. Ideogrames, abstracció i fragmentació resten inserits dins la forma per tal d’elogiar la natura que ens envolta.