Les fotografies d’Ugas Dubreuil capten aquells espais comuns i quotidians en què les atmosferes de silenci i solitud queden evidenciades per l’empremta d’alguna presència. Les arquitectures silencioses i els interiors desolats són redescoberts per l’artista en una obra propera a la documentació però que, tanmateix, posa de manifest una forta càrrega emocional. La societat contemporània i la seva relació amb la ciutat i els espais comuns esdevenen aspectes fonamentals de les seves instantànies, en què l’espectador és capaç de reconstruir allò que hi ha succeït a partir del seu propi imaginari.