Iniciat en la pintura de manera autodidacta, Julià Mateu es trasllada a Barcelona l’any 1960 i cinc anys més tard fa la seva primera exposició. Com palimpsests de sensacions i vivències, conglomera les experiències dels viatges continus a l’estranger, el contacte amb la natura i l’empremta del surrealisme dalinià que -sense defugir l’anhel metafísic- li serveix per a teixir un nou llenguatge abstracte i cromàtic gestat des de l’automatisme més pur. Dedicat al gravat, la seva producció també resta vinculada a la literatura i les arts gràfiques: sèries litogràfiques acompanyades de textos de Lluís Racionero.
Uneix-te al nostre 
