Barcelona, 1886 - 1969
Nascut en una família aristocràtica molt lligada al món de les arts i lletres catalanes, Josep M. de Sucre començà des de molt jove a freqüentar les tertúlies dels cafès intel•lectuals de la ciutat ―com els Quatre Gats al centre o el Cafè Tost (després Cafè Monumental) a la Vila de Gràcia)― on coincidí amb personatges il•lustres com Pau Casals, Eugeni d’Ors o Pablo Picasso. Aquestes influències el marcaren al llarg de la seva trajectòria convertint-lo també en un personatge destacat per la seva polifacètica tasca dins el món de la cultura.
Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals a la Ciutat Comtal com el Saló d’Octubre, Josep M. de Sucre començà la seva carrera artística a finals dels anys 20 amb una exposició individual a la Sala Dalmau. Caracteritzada pels corrents expressionistes i primitius, l’obra pictòrica de Sucre és considerada el trànsit del modernisme cap a l’avantguarda, on rostres que amb expressions d’una profunditat inquietant semblen recloure un món en què la marginalitat ens porta a una interrogació constant.