Grau-Garriga es formà a la Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Vinculat en un principi a la pràctica del mural i del vitrall, el 1956 fou contractat per la Casa Aymat com a director artístic. Un any més tard marxà a París, on conegué l’informalisme, la pintura matèrica i la tasca de Lurçat, mestre en les arts del tapís contemporànies, que en va marcar la trajectòria. Un cop a Sant Cugat transferí els coneixements apresos tot aplicant tendències de caire local al taller que va crear a la mateixa Casa Aymat, sent d’aquesta manera com neix la Nova Escola Catalana de Tapís amb Grau-Garriga com a teòric i impulsor principal del moviment, canviant l’antic concepte del tapís tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Les seves obres, que es decanten cap a l’aspecte pictòric, tenen en compte la base tèxtil com a canalitzadora de la forma i catalitzadora del missatge final. El seu ús dels fils no només té en compte la composició cromàtica, clàssica en els tapissos de concepció bidimensional, sinó que explora el material amb el qual treballa, apreciant-ne la qualitat per tal de trobar la plasticitat, el volum i la forma que la seva resistència amaga, tot creant obres de gran densitat matèrica, ja sigui en environnements com en collages, on participen diferents tipus de teixits i materials pictòrics, i on la simfonia dels colors emprats, així com les seves ombres i tessitures, s’encarregarà de portar la lleugeresa que culminarà en l’equilibri visual de l’obra.
Uneix-te al nostre 
