Prenent com a punt de partença, paisatges, figures femenines i natures mortes d’atmosfera vaporosa, recerca noves formes d’expressió. Barreja de colors, subtilesa materialitzada a través de la tècnica de l’esfumat i l’alternança de llum i ombra atorguen a la seva obra un caràcter reflexiu, ideològic i de magisme. L’èxit de la seva pintura rau en la manera de fer tan pròpia la captació de la llum i la realitat que li és més pròxima. Fou guardonat amb premis com el XI Premi Sant Jordi de l’any 1975.