Instruït dins la figuració més realista, apareixerà com un notable dibuixant i gravador de retrats. Dins el seu món personal i oníric hi és visible una iconografia pròpia amb un lèxic surrealista: Mathxullama, denominació que fa referència a tot un seguit de figures femenines i masculines tractades en diferents versions. El Fafarreo que fa referència a tot allò irreal tant des del punt de vista plàstic com literari. Conceptes que es fonen quan s’endinsa en la més pura abstracció com a acte de reflexió de la figuració plàstica. En el rerefons de la seva obra palpiten els trets d’artistes com ara el Greco, Tiziano, cubistes, surrealistes, fauvistes, Matisse i Picasso, en què qualsevol temàtica és sòlida i entera dins una sobrietat cromàtica.