Amb el transcurs dels anys va aprendre a dominar l’ofici de la fusta i a familiaritzar-se amb la versatilitat tipològica, que variava en funció de l’obra. Guerrers, natures mortes, màscares, ocells i gàbies que habiten en un escenari protagonitzat per la llum que s’escola entre els nervis corporis i volumètrics que vetllen per un equilibri cosmològic, la prestidigitació i l’expressivitat més elucubrada o introspectiva. Com instruments arcaics de corda, juxtaposen ritmes i cadències que s’escolten més enllà d’unes fronteres que separen el món real del subconscient.
Uneix-te al nostre 
