De Morandi adquireix el minimalisme, de Rothko l’espai de colors irreals i d’Anish Kapoor, l’ús del color que encén i enlluerna tot allò matèric, opac i terrós. Els seus quadres són parcel•les silencioses on sense la presència humana, són l’ hàbitat de cactus, plantes trepadores, flors, recipients i embolcalls cònics que semblen levitar per damunt la tela. Composicions metarealistes i abstracció d’objectes nítids que ens evoquen un univers de sentiments i emocions contradictòries.