Des de l’art popular, l’escultura lúdica, passant pel paisatgisme urbà fins a arribar a un tipus d’art interiorista i purament conceptual Jordi Urbón recorre, viatja i reflexiona sobre la mort, l’abisme, el caos, la vida i l’origen efímer. Els seus quadres i objectes, sovint presentats d’una manera seqüencial connecten amb ordres de bellesa amagats per tal d’aflorar l’energia de l’ànima. Fent ús de la simbologia i la semiòtica ens transporta a un món íntim i misteriós que amb un indiscutible esperit d’introspecció denuncia les injustícies socials i polítiques.