Més enllà de l’emmirallament de les geometries utòpiques i d’uns personatges sense fisonomia i d’aspecte seriat, les imatges de l’artista Jordi Pintó ens fan viatjar cap a escenografies màgiques de colors vius que oculten un univers personal i meditat. La nostra mirada topa amb unes grans carpes de tela que, com en un circ, contenen multitud de simbologies heterogènies -l’estel representa el microcosmos i les energies internes, mentre que el cor simbolitza els sentiments vertaders- sota un llenguatge personal i intransferible, de manera que amalgamen la il•lustració infantil, el cubisme i la pintura metafísica.