La seva pintura de la segona meitat del segle passat adquirí cert ressò en l’àmbit nacional dins l’art renovador i avantguardista. Des del seu estudi a París, ciutat en la qual va viure i treballar durant quinze anys, participà de la internacionalització de l’art espanyol. La seva capacitat creadora va sobrepassar les fronteres de l’art cinètic, corrent d’art abstracte geomètric del qual ell fou un fervent precursor. Composicions que sota una aparença formal exacta i rigorosa cerquen una sensació de profunditat i de moviment per mitjà de l’articulació de plans lumínics.