Fotògraf que pertany a la generació de la dècada dels cinquanta, renova el llenguatge fotogràfic per incorporar-lo a les tendències avantguardistes imperants. Els seus referents són fotògrafs capdavanters de París i Nova York, tals com Cartier-Bresson, Brassaï, Man Ray, Walter Evans o Robert Frank. Imatges en blanc i negre del proletariat més pobre de Barcelona i copsades clandestinament en els seus suburbis; fotoreportatges de gran veracitat històrica, sociològica i documental que el feren mereixedor del Premi Nacional de Fotografia 2002.
Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí.