Tot i autodefinir-se com a poeta, en la seva obra la paraula, la imatge, el so i la dramatúrgia prenen cos en una quarta dimensió heretada del concepte d’obra d’art total (Richard Wagner). Entesa com a síntesi de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques, la seva perllongada herència s’allargassa a la poesia literària, escènica o teatral i visual, els poemes objecte i urbans, guions cinematogràfics, llibrets d’òpera i altres textos sonors, prosa, cartellisme, instal·lacions o llibres d’art. En els seus inicis juntament amb Joan Ponç, col·laborà en la creació de la revista Algol; la seva aproximació dins del món de l’art plàstic comportà l’adhesió d’altres artistes com ara Moisès Villèlia, Frederic Amat, Perejaume o Eduardo Chillida.