Pintor i dibuixant autodidacte. Des d’uns rostres de màscares primitives, la seva pintura experimenta amb les textures i el color. Fa ús del guix, del sofre, de tècniques d’incisió i de pirogravat, d’efectes de relleu i d’altres pràctiques pictòriques poc convencionals. Des de l’any 1972 deixa de banda el substrat figuratiu i s’immisceix en les possibilitats expressives de l’abstracció. A mitjan anys setanta, el traç i el cromatisme van adquirint protagonisme i la seva plàstica deriva cap a composicions organitzades per l’articulació de plans, espais quartejats i sòbries estructures planimètriques en blanc i negre.