Jaume Barrera

Barcelona, 1954

En cadascuna de les seves peces fabrica el concepte d’història, de l’evolució com a línia contínua que atorga al seu treball pictòric la condició de metàfora cultural. Pintor de gènere tradicional, pinta paisatges i natures com a mètode per a experimentar amb el cromatisme, la llum, la superfície externa i l’estructura interna a la recerca d’una bellesa màgica i com un viatge cap a allò interminable. Habitualment treballa amb sèries consecutives, superfícies que juguen amb la doble vessant: imatge i realitat, allò representat i la representació.

Exposicions de l'artista