Castellfollit de la Roca, Girona, 1963
Artista emmarcada dins de l’art del llenguatge, allargassa el domini de l’objecte cap a la idea i augmenta la materialitat fins al punt d’exhaurir-la. És defensora de l’art com a operació mental i no com a simple aparença, perquè, tot i que cada element té la seva pròpia identitat s’estableix un vincle de relacions profundes.
Des dels inicis, el seu treball escultòric queda impregnat del paisatge com a component místic inherent a la natura, evidència d’una obra immòbil i que perdura en el temps a través de la destemporalització dels mitjans expressius dins d’una concepció lenta del món.
