Barcelona, 1959
De l’encreuament de grans mestres com són Dalí, Ponç i Brossa difumina els límits matèrics per tal d’erigir un viatge introspectiu en recerca d’un diàleg espiritual. Les seves escultures forjades en ferro i d’acabats brunyits fan del seu art vertaders objectes preciosistes. Seduït per Gargallo i Julio González, atorga a la rigidesa de certs materials qualitats supranaturals sota una aparença carnosa, dòcil i elàstica. Univers creatiu d’arrelada abstracció on les seves formes gestuals d’expressió enigmàtica són el resultat d’una llarg procés d’experimentació textural i matèrica.