Salamanca, 1967
Les seves imatges són fragments vitals d’una clara influència cinematogràfica. En el seu desig d’autenticitat i de veracitat copsa paisatges desèrtics, natura, llocs de trànsit (no-llocs) i malenconia enfront la impossibilitat d’una reconstrucció col•lectiva. Per mitjà d’aquesta disciplina ressuscita l’instint primari d’un retorn al passat i de reviure una memòria oblidada d’una societat rosegada per la tecnologia, l’individualisme i el voraç consumisme.