Art integrat en la natura que troba el seu referent en la dicotomia i les tensions viscudes per l’home entre el món natural i el món tecnològic, com el diàleg que s’estableix entre la fusta i el ferro. Plasticitat que ens evoca la idea d’erosió, mutabilitat, mimesi; en definitiva, existència. Enllaça dins d’un tot, matèria, superfícies monumentals, natura i espai, on el joc de pressions i tensions ens evoca una projecció enèrgicament elàstica.