Amb disset anys va guanyar el premi “A la pintura Jove” de la Sala Parés i poc temps després la beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, que el dugué a estudiar art a París. L’informalisme i l’austera Terra Alta de l’Horta de Sant Joan li van servir d’inspiració per crear paisatges grisencs, obscurs i fantasiosos, a vegades habitats per formes orgàniques o humanes. La seva pintura va atraure l’atenció de crítics com Alexandre Cirici, Xavier Rubert de Ventós i Maria Lluïsa Borràs, els quals el referencien per l’exaltació de l’agressivitat i l’erotisme sota la influència de Francis Bacon. Durant els anys setanta va tenir molt èxit i realitzà nombroses exposicions a Barcelona, París, Lió i Alemanya.