Les seves escultures giren al voltant del cos nu femení, un cos que simbolitza la fertilitat i el misteri de la creació. En el procés creatiu fa confluir la fusta i les plaques metàl•liques, un material càlid i un fred que s’uneixen per a generar un diàleg i un contrast entre allò orgànic i allò inorgànic. Aquest contrast generat per la comunicació dels materials amb l’obra condueix sovint l’artista cap a un procés d’abstracció de les formes que les alleugereix i les fa més àgils, i on l’espai, l’aire, passa també a formar part de la mateixa escultura.