De la Lleva del Biberó, va participar a la batalla de l’Ebre com a camiller per al bàndol republicà. Els seus pares, artesans sabaters del barri de Santa Caterina, hagueren de tancar el negoci en els primers anys de postguerra i això va fer que els fills obrissin un establiment d’emmarcaments, on Joan va treballar. Aquest fet el va conduir a estudiar cursos orientats a les arts aplicades i a acabar introduint-se en la pintura. Després d’iniciar-se en l’informalisme i l’experimentació amb el collage, Brotat va acabar definint un estil molt personal, marcat per un cert primitivisme i una clara inspiració en l’art del romànic català. Josep Maria de Sucre va descobrir-ne les pintures i el va introduir en els cercles artístics del moment. Més tard, Eugeni d’Ors va incorporar-lo al x Saló dels Onze de Madrid (1953). Des d’aquest moment seguí la seva trajectòria, que va tenir el seu punt àlgid en els anys 60, sense abandonar el seu personal estil.