L’obra escultòrica d’Efraïm Rodríguez és una reflexió objectual. Fragments i parts de materials heterogenis són encaixats, sobreposats i encastats per tal d’estructurar personatges i animals que expressen la seva circumstància existencial. Reconstruccions d’acabats industrials que sota una forta simbologia són barreja d’hiperrealisme i raresa. Monstres a escala real, que ens aproximen a la vertadera alteració com a conseqüència de l’assimilació del món de la manufactura i de la fabricació. Doncs, el seu treball és una constant ironia de les contradiccions que cohabiten entre l’artesania i la industrialització.